Cruel inocencia

Adam es trobava en la seva tenda examinant el mapa de la regió mentre bevia el millor vodka de Bòrnia. Es trobava pensant en el molt que odiava haver sigut assignat a aquella zona remota. No li agradava el campament en el bosc, tant a prop dels límits occidentals de les terres maleïdes, però la seva obligació com a capità dels arquers a cavall era vigilar els camins i salvaguardar la seguretat de tot aquells que volguessin travessar els passos de la muntanya. De cop, va escoltar un moviment a l'exterior de la tenda i 2 dels seus homes van entrar en ella. Portaven a una noia, una de les mes belles que mai hagués vist, jove i fràgil, de pell clara amb la roba destrossada. La seva mirada reflexa el terror que sentia. " Capità, hem trobat aquesta noia en un dels passos de muntanya. Sembla com si l'haguessin atacat, però no hem aconseguit que digui ni una paraula. Sembla terroritzada. Pot ser no parli el nostre idioma". Adam va manar portar-li menjar i roba nova. Al estar a soles no va poder evitar sentir-se commogut amb la seva mirada innocent, que li recordava a la seva filla. Menjava i bevia molt poc, era evident que encara s'hi trobava espantada. El vell soldat va tractar de tranquil·litzar-la en un to suau i calmat. " No tinguis por. Som amics. Amics, m'entens?". La noia el mira i, actuant com si hagués entès les seves paraules, va assentir. "¿Com et dius?", va preguntar Adam. "Zira, jo Zira" El capità va respirar alleujat. No era possible saber d'on venia, però com a mínim era possible comunicar-se amb ella. "¿Que t'ha passat?¿ On s'hi troba la teva família?". Amb els seus innocents ulls, molt oberts va respondre: " Muntanya...Monstre...Morts, tots morts, jo no mor", i va començar a plorar. Adam la va consolar fins que es va adormir. El capità va sortir fora de la tenda i va cridar al soldat. " Yuri, que els homes dobleguin la guàrdia aquesta nit. La noia ha dit alguna cosa sobre un "monstre" i em temo que aquelles criatures malignes que moren en la muntanya hagin atacat el seu grup. Sembla ser que és l'única supervivent". I va arribar la nit. Adam es va despertar a causa de un crit horrible que va ressonar en la foscor. En un instant ja estava fora de la tenda amb l'espassa preparada. ¿On es trobaven els guàrdies i perquè havien permès que s'apaguessin les fogueres? Al escoltar més crits, procedents de les barraques, va entrar a la tenda gegant, nomes per comprendre que ja era massa tard. Tots els seus guerrers havien mort, tot ple de sang. Alguns cossos es trobaven amb el coll estripat, altres en el terra, desmembrats o esbudellats, aparentment per les urpes de una criatura d'una força increïble. "Un home llop ", va pensar Adam. No, impossible. Aquelles criatures no podrien haver entrat al campament amb suficient sigil com per sorprendre al llit a veterans de guerra. Aleshores, ¿quina criatura podria haver produït una massacre com aquesta? I de cop, un altre pensament: ¡La noia! La tenia que protegir. Començar a córrer cap a la tenda, però la va trobar buida. I ho va tornar a escoltar, uns crits del bosc proper. Alguns dels guàrdies encara s'hi trobaven lluitant per les seves vides, i una de les veus era clarament femenina. ¡Ella encara estava viva! Adam va arribar a la frontera del bosc on va veure una torxa encesa, no molt lluny seu, rodejada de cadàvers dels seus guardes. La noia, recolzada a un arbre estava coberta de sang per una fletxa clavada al seu braç. Però seguia viva que era el més important. Ella va mirar a Adam amb esperança mentre s'aproximava, però de sobte, els seus ulls es van fixar en alguna cosa per sobre del cap del capità i va cridar aterrada :¡A la teva espatlla! L'Adam es va girar, preparat per lluitar i disposat a donar la vida per a protegir a aquella innocent criatura del terrible monstre que havia massacrat els seus homes. Els seus ulls van endinsar-se en la foscor sense resultats, quan una veu va parlar rere la seva orella. Una esgarrifança va recórrer la seva columna vertebral. Era una veu sensual de una dona adulta, però amb una connotació maligna i una nota irònica en el to: "He dit que estava a la teva espatlla..." Aquestes paraules i l'estrident crit que les va seguir va ser l’últim que Adam va escoltar en vida mentre que la vampira l’assassinava brutalment.

#relatos #catala