EM MIRAVA...

Començarà el Desembre observant cada pètal de flor caigut al terra fred, i cada fulla caiguda de tots els arbres despullats. Però en les nostres mirades començarà un Desembre capaç d'apagar aquell vent gelat a causa de les flames dels nostres ulls al creuar-se. Començarà un mes el qual l'iniciarem amb més d'una mirada constant dins nostre. El primer dia del mes serà essencial per determinar que les nostres mirades són una fragància en sí sola, capaç de capgirar un mes d'hivern en una passió produïda per l'estiu provocat per les flames dels nostres ulls color cafè barrejats amb mel.

Em mirava, i només amb la mirada m'explicava qui era, com es sentia, com pensava, que esperava, que volia, quins gustos tenia i fins i tot com havia passat el dia. Rarament havíem compartit unes paraules; una sola conversació va fer que escoltéssim quina musicalitat tenien les nostres veus al entrellaçar-se, entre mig de tantes mirades les paraules eren només un complement. Tanmateix sabíem qui érem, l'un sabia el nom de l'altre sense haver-nos presentat formalment, les mirades s'havien convertit en la nostre comunicació diària. El nostre dia a dia no podia ser complet si no parpellejàvem a la vegada un o més cops al dia. Quelcom permetia que fos un vincle emocional a través dels ulls. Ningú se n'adonava que les nostres pupil·les es dilataven al uníson quant ens creuàvem a qualsevol hora d'un matí monòton i rutinari, però un tan picaresc.

#relatocorto #novedades #catala