ELLA

Ella era la que sempre aconseguia tot el que es proposava... La seva filosofia es resumia en: <La força i la persistència m'ajudaran a ser la persona que sempre he desitjat ser...> Fallava i tornava a fallar però mai, en cap circumstància, no abaixava els braços... Perquè sabia que la vida consistia en esperar. Esperar els fruits del seu esforç. Cada gota de suor que s’havia eixugat amb la roba sangonosa del sofriment, proclamava la proximitat d'obtenir allò que tant havia esperat.... Un fil de veu li repetia constantment que renunciés a l’espera, que no valia la pena lluitar amb cor i ànima si no tenia assegurada la recompensa. <Et trobes cansada, perquè continues sofrint d’aquesta manera?> Però la seva condició de guerrera no la feia vacil·lar. Llavors una segona veu, convençuda i profunda, li recordava el perquè era una persona admirada: <La felicitat, només pertany a aquells que s’atreveixen en anar-la a buscar i no renuncien a ella després de veure que no serà fàcil aconseguir-la...>

Ara era la investigadora que sempre havia volgut ser. Rica, però no per això, egocèntrica. Continuava essent la noia humil que havia conegut , la que sempre havia volgut traspassar els límits de les seves possibilitats, la inconformista... La que no acceptava petites dosis de plaer quan podia aconseguir grans porcions de felicitat. Així doncs la seva vida es resumia en escalar els desitjos més inaccessibles dels seus somnis.

#catala #relatocorto #novedades