Dolor

El dolor no pot desaparèixer. Marca amb foc tots els racons de l’ànima, destrossa somnis, mata tota esperança. Un missatger, un núvol de sang que vessa sobre les teves forces ja de per si mermades.

Vol fer-ho bé...i et fa sentir responsable...D’ell mateix...De tot aquell dolor insuportable.

S’apaguen les llums de la vida i comença la negre nit de l’espera fins la mort. Res pots fer per a salvar-me, les llàgrimes del cor son àcid corrosiu i cap matèria pot des de ara resistir-se. S’enriu del “cor fort” dels sentiments gèlids o de pedra...Tot cau i es crema en la dansa insuportable del dolor extrem...Aquell que només pot sentir una ànima esginçada.

Com un timbal va repetint la constant tonada de records i sensacions i a cada gota vessada d’aquell verí de pena i mort s’arrepleguen les entranyes en un crit sord allà al fons.

Vull preguntar! Però ja és massa tard...Vull demanar a un estel errant el desig de desfer el destí immutable...Però passa i calla. I tot de cop et trobes en una nova estança sense mobles...Sense fotos...Sense res on agafar-se.

La dansa de la vida i de la mort sols és dolor...oblideu les poesies vanes, les frases edificants, les intencions fracassen...sols resta la solitud davant l’univers gran i estable.

Ja no sona cap orquestra, ningú espera res de nou...

El final...Sols et queda...Dolor

Dolor...

Dolor...

Dolor...

Dol...

Do...

D...

....

#relatos #novedades