El foraster

He tingut la dissort de l’exili,

la humanitat no hi entén d’igualtat

car es molta la follia del sentir.

Però mai vençut i amb esperança,

visc en el país del miracle.

Bruna és ma pell dolça Mare,

ma tolerància es humana,

també ho són els meus sentits,

i amb ton braç acollidor

rebo la saba de la teva escalfor.

Ja res temo Mare meva

Puig la penyora de la foscor he pagat.

El camí és llarg, perillós i enfangat,

però amb tons braços oberts de bat a bat

són per mi el tresor mes preuat.

També Tu ets bruna Mareta meva de Montserrat,

infinita es ta bondat

i, amb l’enemic camuflat,

en aquesta acollidora terra

beneeix aquest poema portador de lleialtat.

#poesia #novedades #poesiaencatala