Sota el cel de París

Sota el cel de París una noia observa les estrelles. Sota el cel de París una noia demà tornarà a creure, demà tornarà a ser el que un dia li van prendre. Sota el cel de París ja no hi haurà més dolor. Sota el cel de París ja no hi ha motius per els que plorar.

Sota el cel de París volen mil ocells negres, demà ja no hi seran. Sota el cel de París demà brillarà el sol, demà només hi haurà plomes, rastre dels ocells marxats.

Sota el cel de París canta un borratxo observant la lluna. Sota el cel de París ell seguirà dormint al carrer, però, sota aquell mateix cel de París ell ha decidit ser feliç.

Sota el cel de París mai canvia res, només canvia tot. Sota el cel de París s’han aturat les agulles del rellotge. Sota el cel de París només els que lluiten per un demà el tindran.

Sota el cel de París la gent plora somriures i somriu llàgrimes. Sota el cel de París la gent crida en silenci. Sota el cel de París només hi ha el que tu hi vols veure.

#relatocorto #catala